JOVENTUT, QUIN TRESOR (Rosa Juncadella)

Jove, pot ser que no entenguis         
el meu parlar és tan senzill...
però el que en ell vull dir-te
podria ser positiu.
La teva intel·ligència és clara
el teu pensar quelcom ofuscat,
però la teva obertura...
sempre camins va buscant.
La ciència obre fronteres,
la cultura molts camins,
si tu be els aprofites
seràs sempre molt feliç.


Per què la droga provar-la,
si saps que porta grans mals?
Creus que la felicitat d’uns dies
val més que una mort constant?


L’home creix  amb les caigudes
si sempre es torna a aixecar,
però n’hi ha de tan fortes
que en ella s’hi pot quedar.
Si dels pares algun dia
has rebut bona llavor,
ja arribaràs a aixecar-te,
però si és tard, quina tristor!


Rosa   7 de juny de 1978