Mostrando entradas con la etiqueta Apunts/apuntes. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Apunts/apuntes. Mostrar todas las entradas

Resumen 2. parte clase taller de escritura de fecha 28/01/2013 (Apunts)

jueves, 31 de enero de 2013



Majúscules i Minúscules

Quan "poses" majúscules?

Segur, que ara mateix tots hem pensat en:

- Noms propis
- Després d'un punt
- Organismes oficials ...

Doncs hi ha més, molts més, i l'altre dia 28 a la segona part de la nostra classe vam repasar aquest tema, intentaré resumir.

Com ja he dit posem majúscules a l'inici d'una frase, nom propi, després d'un punt, però també després d'un signe d'admiració quan donem la frase per finalitzada, un exemple:

 Calla! - Va dir la mare

El motiu de la "v" en majúscules és pel fet que la primera frase que és "Calla!" implica encara que no consti escrit el subjecte "Tu calla", de manera que és una frase acabada.

La segona frase "- Va dir la Mare", té també el seu subjecte "la mare", de manera que hem de començar amb majúscula, el signe d'admiració actua com a punt i seguit.

Quan NO posaríem majúscules:

Calla! em tornes boig, - va dir la mare.

Com veiem la frase no acaba darrere del signe d'admiració sinó que continua amb "em tornes boig" per la qual cosa continuem amb minúscules la segona frase.

Alguns pensaran per què no posem "coma" darrere del signe d'admiració?, Doncs perquè l'èmfasi que volem oferir a aquesta expressió ja la donem puntuant el "calla".

Seguim,

Amb la interrogació passa el mateix.

Que? no pararas, eh? - Va dir la mare

El "que" porta implícit un subjecte TU, la frase continua per això no posem majúscules al "no", però en canvi acaba en "eh?", Llavors majúscula a Va dir la mare.(2 ª frase.)

Punts suspensius

Bé, bé, bé ... I sent molt dolor? - Va preguntar el metge.

En aquest exemple i seguint el que hem comentat abans, la majúscula en la I és incorrecta, ja que el bé, bé, bé, no és una frase, llavors hem de posar minúscula.

En canvi, si entenguéssim que bé, bé, bé fos realment "esta bé, bé, bé ..." la interpretem com una frase acabada i la I si aniria el majúscules.

Resumint una mica, quan trobem dues frases seguides, com a frase entenem que es componguin d'un subjecte i verb, la segona en cas de signe d'admiració, interrogació o punts suspensius, comença amb majúscules.

El Parèntesi

Vam tornar a casa de nit. (Però caminant.)

Posarem majúscules DINS del parèntesi, perquè hem acabat una frase tot i que hem continuat amb un aclariment. I fixeu-vos en el punt final de dins del parèntesi, va aquí dins perquè hem acabat l'aclariment. Si volguéssim seguir escrivint darrere hauríem de fer posant Majúscules.

També farem servir les majúscules quan es dóna pas a una explicació després de dos punts.

L'alcalde va intervenir:

Senyores i senyors

Un cas en el qual no utilitzarem majúscules és si elaborem una llista,

Cal que porteu:

- Pijama
- Banyador
- Cantimplora

aquí no cal ni punt, ni coma.

Quan escrivim una carta en castellà, posarem dos punts després del començament i seguirem amb una Majúscula.

Querido amigo:

Quería decirte...

En català la capçalera d'una carta mai porta dos punts, es posa una coma, però com canviem de frase comencem també amb majúscula.

Amic meu,

Voldria dir-te ...

Com podeu veure extens i interessant, majúscules o minúscules?.

Resum 2. part classe taller d'escriptura de data 2013.01.28
Professora: Aurora Giménez

Eva Bonet



Mayúsculas y Minúsculas

¿Cuando "pones" mayúsculas?

Seguro, que ahora mismo todos hemos pensado en:

- Nombre propios
- Después de un punto
- Organismos oficiales...

Pues hay más, muchos más, y el otro día 28 en la segunda parte de nuestra clase repasamos este  tema, voy a intentar resumirlo.

Como ya he dicho ponemos Mayúsculas, al inicio de una frase, nombre propio, después  de un  punto, pero  también después de  un signo de admiración cuando demos la frase por finalizada, un ejemplo:


 Calla! - Dijo la madre

El motivo de la "D" en mayúsculas es debido a que la primera frase que es "Calla!" implica aunque no conste escrito un sujeto "Tú calla", por lo que es una frase acabada.

La segunda frase "- Dijo la Madre", tiene también su sujeto "la madre", por lo que debemos empezarla con mayúscula, el signo de admiración actúa como punto y seguido.

Cuando NO pondríamos mayúsculas:


¡Calla! me vuelves loco, - dijo la madre.

Como vemos la frase no termina detrás del signo de admiración sino que continua con "me vuelves loco" por lo cual continuamos con minúsculas la segunda frase.


Algunos pensarán ¿porque no ponemos "coma" detrás del signo de admiración?, pues porque el énfasis que queremos ofrecerle a esta expresión ya se la damos puntuando el "calla".

Sigamos,

Con la interrogación pasa lo mismo.


Que? no pararas, eh? - Dijo la madre

El "que" lleva implícito un sujeto TÚ, la frase continua por eso no ponemos mayúsculas en el "no", pero en cambio termina en "eh?", entonces mayúscula en Dijo la madre.(2ª frase).


Puntos Suspensivos

Bien, bien, bien... Y siente mucho dolor? - preguntó el médico.

En este ejemplo y siguiendo lo que hemos comentado antes, la mayúscula en la Y es incorrecta, ya que el bien, bien, bien, no es una frase, entonces debemos poner minúscula.

En cambio, si entendiéramos que bien,bien,bien fuera realmente "esta bien, bien, bien..." la interpretamos como una frase terminada y la Y si iría el mayúsculas.

Resumiendo un poco, cuando encontremos dos frases seguidas, como frase entendemos que se compongan de un sujeto y verbo, la segunda en caso de signo de admiración, interrogación o puntos suspensivos, empieza con mayúsculas.

El Paréntesis

Volvimos a casa de noche. (Pero andando.)

Pondremos mayúsculas DENTRO del paréntesis, porque hemos terminado una frase aún cuando hemos continuado con una aclaración. Y fijaos en el punto final de dentro del paréntesis, va aquí dentro porque hemos terminado la aclaración. Si quisiéramos seguir escribiendo detrás deberíamos hacerlo poniendo Mayúsculas.


También usaremos las mayúsculas cuando se da paso a una explicación después de dos puntos.


El alcalde intervino:



Señoras y señores


Un caso en el que No utilizaremos mayúsculas es si elaboramos una lista,

Hace falta que traigáis:

- pijama
- bañador
- cantimplora

aquí no es necesario ni punto, ni coma.

Cuando escribimos una carta en castellano, pondremos dos puntos después del comienzo y seguiremos con una Mayúscula


Estimado amigo:



Quiero decirte...


En catalán la cabecera de una carta nunca lleva dos puntos, se pone una coma, pero como cambiamos de frase empezamos también con mayúscula.


Amic meu,




Voldria dir-te...



Como podéis ver extenso e interesante, ¿mayúsculas o minúsculas?.

Resumen 2. parte clase taller de escritura de fecha 28/01/2013
Profesora: Aurora Giménez

Eva Bonet

--------------------------------------------------------------------------------








Resumen 2. parte clase taller de escritura de fecha 28/01/2013 (Apunts)



Majúscules i Minúscules

Quan "poses" majúscules?

Segur, que ara mateix tots hem pensat en:

- Noms propis
- Després d'un punt
- Organismes oficials ...

Doncs hi ha més, molts més, i l'altre dia 28 a la segona part de la nostra classe vam repasar aquest tema, intentaré resumir.

Com ja he dit posem majúscules a l'inici d'una frase, nom propi, després d'un punt, però també després d'un signe d'admiració quan donem la frase per finalitzada, un exemple:

 Calla! - Va dir la mare

El motiu de la "v" en majúscules és pel fet que la primera frase que és "Calla!" implica encara que no consti escrit el subjecte "Tu calla", de manera que és una frase acabada.

La segona frase "- Va dir la Mare", té també el seu subjecte "la mare", de manera que hem de començar amb majúscula, el signe d'admiració actua com a punt i seguit.

Quan NO posaríem majúscules:

Calla! em tornes boig, - va dir la mare.

Com veiem la frase no acaba darrere del signe d'admiració sinó que continua amb "em tornes boig" per la qual cosa continuem amb minúscules la segona frase.

Alguns pensaran per què no posem "coma" darrere del signe d'admiració?, Doncs perquè l'èmfasi que volem oferir a aquesta expressió ja la donem puntuant el "calla".

Seguim,

Amb la interrogació passa el mateix.

Que? no pararas, eh? - Va dir la mare

El "que" porta implícit un subjecte TU, la frase continua per això no posem majúscules al "no", però en canvi acaba en "eh?", Llavors majúscula a Va dir la mare.(2 ª frase.)

Punts suspensius

Bé, bé, bé ... I sent molt dolor? - Va preguntar el metge.

En aquest exemple i seguint el que hem comentat abans, la majúscula en la I és incorrecta, ja que el bé, bé, bé, no és una frase, llavors hem de posar minúscula.

En canvi, si entenguéssim que bé, bé, bé fos realment "esta bé, bé, bé ..." la interpretem com una frase acabada i la I si aniria el majúscules.

Resumint una mica, quan trobem dues frases seguides, com a frase entenem que es componguin d'un subjecte i verb, la segona en cas de signe d'admiració, interrogació o punts suspensius, comença amb majúscules.

El Parèntesi

Vam tornar a casa de nit. (Però caminant.)

Posarem majúscules DINS del parèntesi, perquè hem acabat una frase tot i que hem continuat amb un aclariment. I fixeu-vos en el punt final de dins del parèntesi, va aquí dins perquè hem acabat l'aclariment. Si volguéssim seguir escrivint darrere hauríem de fer posant Majúscules.

També farem servir les majúscules quan es dóna pas a una explicació després de dos punts.

L'alcalde va intervenir:

Senyores i senyors

Un cas en el qual no utilitzarem majúscules és si elaborem una llista,

Cal que porteu:

- Pijama
- Banyador
- Cantimplora

aquí no cal ni punt, ni coma.

Quan escrivim una carta en castellà, posarem dos punts després del començament i seguirem amb una Majúscula.

Querido amigo:

Quería decirte...

En català la capçalera d'una carta mai porta dos punts, es posa una coma, però com canviem de frase comencem també amb majúscula.

Amic meu,

Voldria dir-te ...

Com podeu veure extens i interessant, majúscules o minúscules?.

Resum 2. part classe taller d'escriptura de data 2013.01.28
Professora: Aurora Giménez

Eva Bonet



Mayúsculas y Minúsculas

¿Cuando "pones" mayúsculas?

Seguro, que ahora mismo todos hemos pensado en:

- Nombre propios
- Después de un punto
- Organismos oficiales...

Pues hay más, muchos más, y el otro día 28 en la segunda parte de nuestra clase repasamos este  tema, voy a intentar resumirlo.

Como ya he dicho ponemos Mayúsculas, al inicio de una frase, nombre propio, después  de un  punto, pero  también después de  un signo de admiración cuando demos la frase por finalizada, un ejemplo:


 Calla! - Dijo la madre

El motivo de la "D" en mayúsculas es debido a que la primera frase que es "Calla!" implica aunque no conste escrito un sujeto "Tú calla", por lo que es una frase acabada.

La segunda frase "- Dijo la Madre", tiene también su sujeto "la madre", por lo que debemos empezarla con mayúscula, el signo de admiración actúa como punto y seguido.

Cuando NO pondríamos mayúsculas:


¡Calla! me vuelves loco, - dijo la madre.

Como vemos la frase no termina detrás del signo de admiración sino que continua con "me vuelves loco" por lo cual continuamos con minúsculas la segunda frase.


Algunos pensarán ¿porque no ponemos "coma" detrás del signo de admiración?, pues porque el énfasis que queremos ofrecerle a esta expresión ya se la damos puntuando el "calla".

Sigamos,

Con la interrogación pasa lo mismo.


Que? no pararas, eh? - Dijo la madre

El "que" lleva implícito un sujeto TÚ, la frase continua por eso no ponemos mayúsculas en el "no", pero en cambio termina en "eh?", entonces mayúscula en Dijo la madre.(2ª frase).


Puntos Suspensivos

Bien, bien, bien... Y siente mucho dolor? - preguntó el médico.

En este ejemplo y siguiendo lo que hemos comentado antes, la mayúscula en la Y es incorrecta, ya que el bien, bien, bien, no es una frase, entonces debemos poner minúscula.

En cambio, si entendiéramos que bien,bien,bien fuera realmente "esta bien, bien, bien..." la interpretamos como una frase terminada y la Y si iría el mayúsculas.

Resumiendo un poco, cuando encontremos dos frases seguidas, como frase entendemos que se compongan de un sujeto y verbo, la segunda en caso de signo de admiración, interrogación o puntos suspensivos, empieza con mayúsculas.

El Paréntesis

Volvimos a casa de noche. (Pero andando.)

Pondremos mayúsculas DENTRO del paréntesis, porque hemos terminado una frase aún cuando hemos continuado con una aclaración. Y fijaos en el punto final de dentro del paréntesis, va aquí dentro porque hemos terminado la aclaración. Si quisiéramos seguir escribiendo detrás deberíamos hacerlo poniendo Mayúsculas.


También usaremos las mayúsculas cuando se da paso a una explicación después de dos puntos.


El alcalde intervino:



Señoras y señores


Un caso en el que No utilizaremos mayúsculas es si elaboramos una lista,

Hace falta que traigáis:

- pijama
- bañador
- cantimplora

aquí no es necesario ni punto, ni coma.

Cuando escribimos una carta en castellano, pondremos dos puntos después del comienzo y seguiremos con una Mayúscula


Estimado amigo:



Quiero decirte...


En catalán la cabecera de una carta nunca lleva dos puntos, se pone una coma, pero como cambiamos de frase empezamos también con mayúscula.


Amic meu,




Voldria dir-te...



Como podéis ver extenso e interesante, ¿mayúsculas o minúsculas?.

Resumen 2. parte clase taller de escritura de fecha 28/01/2013
Profesora: Aurora Giménez

Eva Bonet

--------------------------------------------------------------------------------








Resum de la 1. part de la classe del Taller d'escriptura 28/01/2013 (Apunts)


Quin és el primer plantejament que un escriptor s'ha de fer en començar a escriure?


Que volem escriure, o quin serà el tema de la història.

Després, ens endinsem en els personatges, que d'una manera bàsica podríem dividir en dos tipus:

Personatge Rodo, que sol ser el principal o protagonista, encara que això no vol dir que sigui estàtic, al contrari és un personatge que conflueix en tot moment de la història, canvia, ens sorprèn, s'enfada, s'enamora, viu.

D'altra banda trobem al Personatge Pla, que serien els actors secundaris no tan importants com el protagonistes però que amb la seva presència ajuden a sostenir la història girant al voltant d'una idea o situació.

Això no implica que un personatge rodó, pugui ser-ho en una part de la història, passant a un segon pla, o un pla es adquireixi una importància vital en l'escrit convertint-se en rodó a mesura que l'escriptor va "dibuixant" la seva obra.

Ara entrarem a parlar del següent aspecte a tenir molt en compte.


La descripció dels personatges perquè el lector els conegui

La descripció d'un personatge la podem trobar narrada de diferents maneres:

En forma directa:

l'escriptor es converteix en el narrador de la història, com una veu en off que explica el que veu des de fora.



En forma indirecta:

parlem en tercera persona, fins i tot a través dels mateixos personatges de la història, amb les reaccions d'un d'ells podem fer-nos una idea de com és, o amb un diàleg:

- La Maria explica com és el seu nòvio a una amiga
- Una mare llegeix una carta d'una filla on li relata com és algú o alguna cosa

Les descripcions han de ser concises, simples i ajudar a la narració a créixer.

Hem de deixar al lector que busqui dins d'aquesta descripció per treure les seves pròpies conclusions sobre el personatge, moment, espai o situació que volem plasmar.

Com tot, igual que altres arts i les tecnologies, l'escriptura i la manera de realitzar-la avançar amb els temps, de manera que, hem de tenir en compte que no serà el mateix una obra creada en els nostres temps que altres d'èpoques ja passades .

Pensem que abans l'escriptor havia de crear descripcions llarguíssimes per situar un lector que poques vegades sortia d'un petit lloc en la seva vida, posem com a exemple de descripcions extenses al gran escriptor català Josep M. Segarra, o les Cròniques de Jaume I, de Ramon Muntaner, que a manera de "periodista" descriu detall a detall cada instant de la història.

Avui dia i gràcies a els mitjans de comunicació tant escrits com visuals, la nostra percepció de la realitat ha canviat i tots tenim imatges en les nostres ments que amb "poques" paraules poden  transportar-nos a llocs que mai hem visitat.

Resum de la 1. part de la classe del Taller d'escriptura de data 28/01/2013 - Professora Aurora Giménez 

Eva Bonet




¿Cuál es el primer planteamiento que un escritor debe hacer al comenzar a escribir?


Que queremos escribir, o cuál será el tema de la historia.

Después, nos adentramos en los personajes, que de una manera básica podríamos dividir en dos tipos:

Personaje Redondo, que suele ser el principal o protagonista, aunque eso no quiere decir que sea estático, al contrario es un personaje que confluye en todo momento de la historia, cambia, nos sorprende, se enfada, se enamora, vivo.

Por otro lado encontramos al Personaje Plano, que serían los actores secundarios no tan importantes como el protagonistas pero que con su presencia ayudan a sostener la historia girando alrededor de una idea o situación.

Esto no implica que un personaje redondo, pueda serlo en una parte de la historia pasando a un segundo lugar más adelante, o uno plano adquiera una importancia vital en el escrito convirtiéndose en redondo a medida que el escritor "dibuja"su obra.

Ahora entraremos a hablar del siguiente aspecto a tener muy en cuenta.


La descripción de los personajes para que el lector los conozca

La descripción de un personaje la podemos encontrar narrada de diferentes maneras:

En forma directa:

el escritor se convierte en el narrador de la historia, como una voz en off que explica lo que ve desde fuera.


En forma indirecta:

hablamos en tercera persona, incluso a través de los mismos personajes de la historia, con las reacciones de uno de ellos podemos hacernos una idea de cómo es, o con un diálogo:

- María explica cómo es su novio a una amiga
- Una madre lee una carta de una hija donde le relata cómo es alguien o algo

Las descripciones deben ser concisas, simples y ayudar a la narración a crecer.

Debemos dejar al lector que busque dentro de esa descripción para sacar sus propias conclusiones sobre el personaje, momento, espacio o situación que queremos plasmar.

Como todo, al igual que otras artes o tecnologías,  la escritura y la manera de realizarse debe avanzar con los tiempos, debemos tener en cuenta que no será lo mismo una obra creada en nuestros tiempos que otros de épocas ya pasadas.

Pensemos que antes el escritor debía crear descripciones larguísimas para situar a un lector que pocas veces salía de un pequeño lugar en su vida, ponemos como ejemplo de descripciones extensas al gran escritor catalán Josep M. Segarra, o las Crónicas de Jaime I, de Ramon Muntaner, que a modo de "periodista" describe detalle a detalle cada instante de la historia.

Hoy en día y gracias a los medios de comunicación, tanto escritos como visuales, nuestra percepción de la realidad ha cambiado y todos tenemos imágenes en nuestras mentes que con "pocas" palabras pueden transportarnos a lugares que nunca hemos visitado.

Resumen de la 1. parte de la clase del Taller de escritura de fecha 28/01/2013 - Profesora Aurora Giménez

Eva Bonet






HAIKUS

martes, 2 de octubre de 2012

Els HAIKUS són petites obres literàries d’origen japonès. Són pinzellades d’un escena de la natura o dels moments més emotius viscuts. Dit d’una altra manera, són com fotografies preses pels nostres ulls en els moments més dolços de la nostra vida.

 Un nenúfar que s’obre, una lluna que somriu a la nit, el salt de la granota, el vol d’una fulla que cau, el primer somriure del nostre fill, l’adéu del pare... Qualsevol instant que ens regala la natura o qualsevol fet que ens commou és una bona font d’inspiració per compondre aquestes petites joies literàries. Només ens cal tenir una mica de sensibilitat i entrenament perquè les paraules brollin de la nostra ploma.


 

Els Haikus consten de tres versos: un de cinc síl·labes, seguit d'un segon de set i un últim de cinc.
És a dir, la idea és un instant de 17 síl·labes.
 
Los HAIKUS son obras literarias de origen japonés. Trazos de pincel son una escena de la naturaleza o de los momentos más emotivos se vivieron. Dicho de otra manera, son como fotografías tomadas por nuestros ojos en los momentos más dulces de nuestra vida.


 Una flor que se abre, una luna sonriente por la noche, salto de la rana, el vuelo de una hoja que cae, la primera sonrisa de nuestro hijo, adiós del padre... Cada vez que nos da la naturaleza o cualquier hecho que tocamos es una buena fuente de inspiración para componer estas pequeñas joyas literarias. Sólo necesitamos conseguir algunos formación y sensibilidad porque el brollin de palabras de nuestra pluma
 

 
Las Haikus consisten en tres líneas: una de cinco sílabas, seguidos por un segundo de siete y un cinco.
Es decir, la idea es un instante de 17 sílabas.
 
俳句は、それらのLiterariasが日本人に動作します。ブラシのTrazosは自然のシーン以上あり、emotivos vivieronに待つ。あなたに言うことはもう一つの方法は、恐れてfotografíasは彼らに私たちの目をtomadasとして彼らは、私たちの甘い人生の大半を待つ。


花が開き、夜に笑顔月、CAE、私たちのhijo、父の別れの最初の笑顔そのhojaからフライトのカエルのジャンプ...我々はダ·自然が作ったか何か良いコンポーネントですtocamosたびpequeñasLiterarias宝石のためのインスピレーションの源です。唯一の私たちのペンの雑草の言葉なのでalgunosトレーニングと感受性を達成NEED


Construir Personatges (Apunts/apuntes)

viernes, 1 de junio de 2012

Els personatges
Per construir els personatges el millor referent és la realitat, perquè els personatges que construïm han de pensar i percebre el món com una persona viva.

Aurora Giménez

Els diàlegs (Apunts/apuntes)


Els diàlegs han de ser creïbles.
El llenguatge dels personatges s’ha d’adequar a l’edat, al nivell cultural i social, al moment en què es troben... Però els personatges els creem nosaltres i els coneixem bé, per tant, els diàlegs vindran rodats. Només cal que controlem la informació que donen. Hi haurà detalls que haurem de reservar i distribuir, en petites dosis, a través de la narració. Deixem que els lectors pensin i es vagin formant una idea sobre els personatges i les seves reaccions davant de les situacions que creem.

Aurora Giménez

COM ANALITZAR UN CONTE

sábado, 28 de abril de 2012

Resum de l'última sessió (26 d'abril 20112):

COM ANALITZAR UN CONTE
La idea principal del conte ha de quedar oculta. S’ha d’anar deduint a través de la lectura i no es desvetllarà fins al final (factor sorpresa).
Les idees secundàries han de servir per reforçar la idea principal.
Sempre hi ha un enigma que esperem veure resolt al final del conte.
El seguit d’accions són el que configuren l’argument de la història.
Una història estarà ben plantejada si satisfà les següents qüestions:
• Qui? (personatges que intervenen. El pes més important de l’acció recau sobre el protagonista principal. Els personatges secundaris són aquells que donen un toc de color a les anècdotes, però no són imprescindibles)
• Què? (els fets de la història)
• On? (l’escenari dels fets. Pot ser descrit o suggerit a través de la història, fins i tot el podem eludir per donar pas a la imaginació del lector)
• Quan? (temps en què es produeixen els fets i la distància que hi ha entre els fets i el moment    de ser narrats)
• Com? (manera com es desenvolupen els fets de la història.
Ha d’haver un seguit de complicacions que donin interès a la història, però sense derivacions innecessàries.
Un desenllaç, que aclareixi les incògnites acumulades, capaç de meravellar el lector i sorprendre’l .
La persona que s’encarrega d’explicar el relat és la veu narrativa i decideix la distància existent amb el fets de la narració. (narrador omniscient, en tercera persona, en primera persona...)
El tema pot ser tractat des de la realitat (crònica) o des de la fantasia. Es pot parlar d’una realitat temàtica des de les dues perspectives, l’únic que canvia és la forma retòrica.
Els diàlegs són útils per fer la història més real,  és on els personatges  prenen posicions davant dels fets.(llenguatge directe)
L’escriptor ha de saber utilitzar el registres adequats a cada situació, això donarà realisme a l’obra. (to i lèxic)
A força de llegir i escriure anirem adquirint el nostre propi segell, el nostre ESTIL
RECORDEM que un conte no ens pot deixar mai indiferents. S’ha de provocar el lector amb certs efectes de sorpresa en els moments oportuns, millor al final de la història. Ho aconseguirem si aquest efecte ve abocat de manera clara, inesperada i contundent per tal de sorprendre. Si no ho aconseguim, estarem al davant d’un altre tipus de text.

(Aurora G.P)

Suggeriments per escriure un bon conte

sábado, 21 de abril de 2012


Suggeriments per escriure un bon conte:
• Llegirem els bons autors i intentarem no imitar-los, però ho farem si la influència és massa forta. A la llarga sorgirà el nostre estil.
• No desestimem els nostres escrits, estimem-los, mimem-los i millorem-los.
• Pensem, abans d’escriure, cap a on volem anar i què volem aconseguir.
• Les tres primeres línies tenen tanta importància com les tres últimes.
• Expressem amb exactitud el que volem dir. Si cerquem el substantiu precís, no ens caldrà un qualificatiu.
• No adjectivem si no hi ha necessitat.
• Pensem que un conte és una novel•la sense superfluïtats. Per tant, cal portar els personatges per un camí traçat fins que arribin al seu destí, sense fer cap volta inútil per no abusar del lector.
• Relatem pensant només en els nostres personatges, com si nosaltres en forméssim part de la història.

BONA FEINA

Aurora Giménez

EL CONTE LITERARI 1a part

viernes, 20 de abril de 2012


El conte, en realitat, es compon de dues històries:
- Una superficial que té la missió d’anar encaminant el lector cap a una  segona història més profunda i oculta, la veritable història.
- Aquesta veritable història ha de tenir la màxima intensitat possible, creant un efecte sorpresa.
Cal no confondre el conte amb altres relats que gaudeixen de més llibertats: narracions sobre experiències, viatges, cròniques o textos descriptius (retrats).

Si llegim el conte de Poe, El retrat oval, veurem aquestes dues parts molt ben diferenciades: la primera part té el propòsit de recrear una atmosfera emocional que prepari el lector per a la segona part, on s’explica la història del quadre.

El llenguatge culte i les descripcions barroques fan de la narració un conte gòtic.

(continuarà)

Aurora Giménez

Resum classe 12 d'abril 2012

viernes, 13 de abril de 2012

(De la classe d'ahir, 12 d'abril 2012)
EL RESUM
Consisteix a extreure la idea principal d’un text. Per aconseguir-ho cal ometre les informacions supèrflues (descripcions, exemples...)
S’utilitzarà únicament la informació que és essencial.
El títol pot ser una bona pista.
MÈTODE
1 Llegir i entendre el text en la seva totalitat.
2 Identificar les seves parts.
3 Anotar (al marge) la informació essencial.
4 Refer el text amb paraules pròpies.
La millor manera d'aprendre-ho és practicant. ÀNIM!

Aurora Giménez

EL PUNT I COMA

lunes, 12 de marzo de 2012

El punt i coma, s'utilitza quan estas parlant d'un tema molt relacionat amb el que estavas parlant, es un canvi de frase:

La iaia planxa les camises, pantalons; renta les patates; cuina el dinar

EL PUNT I COMA

El punt i coma, s'utilitza quan estas parlant d'un tema molt relacionat amb el que estavas parlant, es un canvi de frase:

La iaia planxa les camises, pantalons; renta les patates; cuina el dinar

QUAN S'HA DE POSAR COMA?

- Quan hi ha un aclariment:

La iaia ,  tots el dies ,  planxa les camises


Quan l'aclariment es molt llarg o esta fora del contexte es pot posar entre guionets o cometes.

- Quan enumerem elements:

La iaia planxa camises, pantalons...

- Entre frases:

La iaia planxa les camises, renta el mitjons del nen, de la nena

- Quan invertim elements gramaticals, el que fa canvia l'ordre de la frase:

Les camises, planxa la iaia cada dia


Una coma i una i es lo mateix

QUAN S'HA DE POSAR COMA?

- Quan hi ha un aclariment:

La iaia ,  tots el dies ,  planxa les camises


Quan l'aclariment es molt llarg o esta fora del contexte es pot posar entre guionets o cometes.

- Quan enumerem elements:

La iaia planxa camises, pantalons...

- Entre frases:

La iaia planxa les camises, renta el mitjons del nen, de la nena

- Quan invertim elements gramaticals, el que fa canvia l'ordre de la frase:

Les camises, planxa la iaia cada dia


Una coma i una i es lo mateix

Normas Ortogràfiques en Català

Amb Català, la pertinença es fa amb el verb tenir:

Tinc una filla (Correcte)

Tinc d'estudiar (Incorrecte) - He d'estudiar (Correcte)

Normas Ortogràfiques en Català

Amb Català, la pertinença es fa amb el verb tenir:

Tinc una filla (Correcte)

Tinc d'estudiar (Incorrecte) - He d'estudiar (Correcte)

TEXT NARRATIU

sábado, 10 de marzo de 2012


TEXT NARRATIU


EL TEXT DESCRIPTIU i TIPUS


ESCRIPTORS DE PALLEJÀ
Taller de tècniques d'escriptura
Sessió 19 de maig de 2011

EL TEXT DESCRIPTIU
El text descriptiu consisteix a explicar com són les coses i les persones, donant detalls de les
seves característiques, o les seves qualitats. El text descriptiu no té un caràcter dominant, ja
que actua com a il·lustració i permet fer una pausa per observar amb detall els fets que van
succeint constantment.

TIPUS DE TEXTOS DESCRIPTIUS
Persones: descripció física i de caràcter (es diu retrat si es donen les dues formes).
Paisatges i ambients: descripció física de llocs i de l'ambient en què es troba.
Sentiments: descripció de aspectes de caràcter i impressions anímiques que es donen
davant una situació determinada.

ESTRUCTURA DE TEST DESCRIPTIU
L’estructura del text descriptiu s’organitza segons la importància dels elements que hi
intervenen. Consta de dues parts: tema i expansió.
En el tema es presenta el motiu de la descripció en forma de definició. Es desenvolupa el
tema amb nova informació.
El desenvolupament de l'expansió és basa en una enumeració selectiva dels elements que
fan distingir l’element descrit d’altres semblants i l’enumeració exhaustiva, on es citen tots els
elements que es vulgui. Les informacions que s’aporten a la descripció s’han d’agrupar per
sectors de manera que no es barregin.

TIPUS DE DESCRIPCIONS
Hi ha dos tipus de descripcions: la descripció objectiva i la descripció subjectiva. ·
Descripció objectiva: presenta amb detall les característiques d’allò que es descriu ajustat a
la realitat sense apreciacions personals. Hi domina la funció referencial i el llenguatge
denotatiu.
Descripció subjectiva: no explica els trets com són a la realitat sinó en la visió personal. La
descripció pren un valor significatiu, per aclarir l’estat de les coses i justificar les reaccions
(funció explicativa) o donar a conèixer aspectes del personatge (funció simbòlica). Hi domina
la funció poètica i el llenguatge és connotatiu.

RECURSOS LINGÜÍSTICS DEL TEXT DESCRIPTIU
El substantiu és l'element d'inici de la descripció.
L'adjectiu qualificatiu i és el recurs més característic del text descriptiu.
Abundància d'enumeracions.
Verbs definidors que expressen atribucions. Els temps més utilitzats són el present i
l’imperfet.
Nexes que indiquen situacions espacials.
La comparació, la metonímia i la metàfora serveixen per caracteritzar i enriquir un text
descriptiu.

TÈCNIQUES DESCRIPTIVES:
Observar i retenir els trets dominants i les característiques generals de la persona, paisatge,
objecte o emoció.
Analitzar detalladament els elements.
Triar les partes més importants.
Decidir l'ordre d'exposició: de general a particular, o de detall a general.
Redactar la descripció de manera clara, coherent i amb un vocabulari entenedor i precís.

EL TEXT DESCRIPTIU i TIPUS


ESCRIPTORS DE PALLEJÀ
Taller de tècniques d'escriptura
Sessió 19 de maig de 2011

EL TEXT DESCRIPTIU
El text descriptiu consisteix a explicar com són les coses i les persones, donant detalls de les
seves característiques, o les seves qualitats. El text descriptiu no té un caràcter dominant, ja
que actua com a il·lustració i permet fer una pausa per observar amb detall els fets que van
succeint constantment.

TIPUS DE TEXTOS DESCRIPTIUS
Persones: descripció física i de caràcter (es diu retrat si es donen les dues formes).
Paisatges i ambients: descripció física de llocs i de l'ambient en què es troba.
Sentiments: descripció de aspectes de caràcter i impressions anímiques que es donen
davant una situació determinada.

ESTRUCTURA DE TEST DESCRIPTIU
L’estructura del text descriptiu s’organitza segons la importància dels elements que hi
intervenen. Consta de dues parts: tema i expansió.
En el tema es presenta el motiu de la descripció en forma de definició. Es desenvolupa el
tema amb nova informació.
El desenvolupament de l'expansió és basa en una enumeració selectiva dels elements que
fan distingir l’element descrit d’altres semblants i l’enumeració exhaustiva, on es citen tots els
elements que es vulgui. Les informacions que s’aporten a la descripció s’han d’agrupar per
sectors de manera que no es barregin.

TIPUS DE DESCRIPCIONS
Hi ha dos tipus de descripcions: la descripció objectiva i la descripció subjectiva. ·
Descripció objectiva: presenta amb detall les característiques d’allò que es descriu ajustat a
la realitat sense apreciacions personals. Hi domina la funció referencial i el llenguatge
denotatiu.
Descripció subjectiva: no explica els trets com són a la realitat sinó en la visió personal. La
descripció pren un valor significatiu, per aclarir l’estat de les coses i justificar les reaccions
(funció explicativa) o donar a conèixer aspectes del personatge (funció simbòlica). Hi domina
la funció poètica i el llenguatge és connotatiu.

RECURSOS LINGÜÍSTICS DEL TEXT DESCRIPTIU
El substantiu és l'element d'inici de la descripció.
L'adjectiu qualificatiu i és el recurs més característic del text descriptiu.
Abundància d'enumeracions.
Verbs definidors que expressen atribucions. Els temps més utilitzats són el present i
l’imperfet.
Nexes que indiquen situacions espacials.
La comparació, la metonímia i la metàfora serveixen per caracteritzar i enriquir un text
descriptiu.

TÈCNIQUES DESCRIPTIVES:
Observar i retenir els trets dominants i les característiques generals de la persona, paisatge,
objecte o emoció.
Analitzar detalladament els elements.
Triar les partes més importants.
Decidir l'ordre d'exposició: de general a particular, o de detall a general.
Redactar la descripció de manera clara, coherent i amb un vocabulari entenedor i precís.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...