EL NOM DE NADAL

Sota el nom de Nadal sento una cosa
que jo no sé ben bé, com l’he de dir.
Em fa pensar en una terra nova
on pau i amor no paren de florir…

I tant se val, si va sorgir l’estel
i assenyala la ruta
a tres reis d’Orient, creuant el cel…
I tant se val,
saber si eren gaires els pastors
duent formatge i mel a l’Establia…
I tant se val,
veure que pengen riques lluentors
aquí i allà, en mostra d'alegria...

Sento que hi ha una cosa gran, al fons de tot.

Per definir-la no trobo cap mot!

Deu ser una força que aconseguiria

que no hi hagi a la terra,

cap país sense amor

ni cap llar sense pa!

El dolç nom de Nadal ens dóna pistes…

Si la força existeix,

l’hem de trobar!

Joana Raspall

                                             BON NADAL AMICS I AMIGUES DE PALLEJART

.

DONA I OCELL DE JOAN MIRÓ

DONA I OCELL

Entre els anys 1940 i 1941 Joan Miró es va sentir atret pel cel i va començar a pintar 23 petites obres, amb el títol genèric de constel·lacions.

Per ell les estrelles feien referència al mon celestial, els personatges simbolitzaven la terra i els ocells eren la unió de tots dos.

Els seus dibuixos a partir del 1960 eren inspirats per la terra, el cel, els ocells i la dona.

Una de les escultures més interessants fou Dona i Ocell.

A mi aquesta imatge em dona un sentiment de repòs representat per la seva quietud i rigidesa. La dona mironiana simbolitza l'univers. La seva feminitat es reflexa amb la incisió en negre sobre el cos de l'escultura, amb una vulva gegant. El barret obert, explora l'infinit de la creació. L'ocell m'apropa al firmament: el sol, la lluna, les estrelles... Contemplo els seus colors vius: en el vermell hi trobo el foc de l'amor, el blau te per mi un encant de cel, el gris marró del fons amb parla de la terra, el groc em referma la humanitat, oh! i el verd que reflexa l'estany, m'omple de guspires de vida!

Rosa  

DONA I OCELL

Emerges del agua silenciosa,
zancuda imagen de mujer.
Capricho de un autor expresionista
plasmando sus sueños exquisitos,
en algo que hoy intento comprender.

Pareces hoja seca que, ahuecada,
se eleva en su trono de cristal.
Es tu atuendo de colores llamativos,
aquellos que el autor solía plasmar.

Caprichoso es el sombrero que corona 
tu calva cabellera singular.
El pájaro es el símbolo del vuelo 
que dota, a la mujer, de libertad.

El viejo autor nunca lograra
ver su obra sumisa terminada.
Sus ojos se cerraron tristemente 
en el sueño eterno de la nada.


Manuela

LOLA MARINÉ

Escritora, licenciada en psicología, actriz en tiempos ya remotos. 

Autora de la novela NUNCA FUIMOS A KATMANDÚ  y del libro de relatos GATOS POR LOS TEJADOS, acabo de publicar mi nueva Novela, HABANA JAZZ CLUB en edición impresa y digital a través de  Amazon.

Sobrevivo escribiendo, trabajando como lectora y correctora e impartiendo Talleres de Escritura Creativa.

Feliz de ser libre y poder dedicarme a lo que más me gusta: escribir.

http://nuncafuimosakatmandu.blogspot.com.es/

NOIA REIVINDICATIVA

Una nena, una mestra i un llibre, poden canviar el món!

El meu pare diu a tots els pares del món que les noies són un tresor!

Així parlava la jove Malala en el programa “Trenta minuts” de diumenge.

Els talibans la volien matar quan de petita reivindicava la ensenyança a l'escola per les nenes a una emissora de radio. La van disparar i va estar a les portes de la mort.

Tenien prohibit a les dones anar a comprar al mercat i a les nenes assistir a l'escola.

Ara viu amb la família a Birmingam, Anglaterra. El seu pare és un activista dels drets civils.

Ella te ganes de tornar al seu país, diu que potser per integrar-se a la política, però creu que ha d'estudiar molt i estar ben preparada per seguir reivindicant el dret de l'escola per les nenes.

Beneïdes siguin les persones tant valentes, que treballen pels drets humans i en especial per la igualtat de les dones!