EL NOM DE NADAL

viernes, 20 de diciembre de 2013



Sota el nom de Nadal sento una cosa
que jo no sé ben bé, com l’he de dir.
Em fa pensar en una terra nova
on pau i amor no paren de florir…
I tant se val, si va sorgir l’estel
i assenyala la ruta
a tres reis d’Orient, creuant el cel…
I tant se val,
saber si eren gaires els pastors
duent formatge i mel a l’Establia…
I tant se val,
veure que pengen riques lluentors
aquí i allà, en mostra d'alegria...
Sento que hi ha una cosa gran, al fons de tot.
Per definir-la no trobo cap mot!
Deu ser una força que aconseguiria
que no hi hagi a la terra,
cap país sense amor
ni cap llar sense pa!
El dolç nom de Nadal ens dóna pistes…
Si la força existeix,
l’hem de trobar!
Joana Raspall

                                             BON NADAL AMICS I AMIGUES DE PALLEJART


.


DONA I OCELL DE JOAN MIRÓ

martes, 17 de diciembre de 2013

DONA I OCELL
Entre els anys 1940 i 1941 Joan Miró es va sentir atret pel cel i va començar a pintar 23 petites obres, amb el títol genèric de constel·lacions.
Per ell les estrelles feien referència al mon celestial, els personatges simbolitzaven la terra i els ocells eren la unió de tots dos.
Els seus dibuixos a partir del 1960 eren inspirats per la terra, el cel, els ocells i la dona.
Una de les escultures més interessants fou Dona i Ocell.
A mi aquesta imatge em dona un sentiment de repòs representat per la seva quietud i rigidesa. La dona mironiana simbolitza l'univers. La seva feminitat es reflexa amb la incisió en negre sobre el cos de l'escultura, amb una vulva gegant. El barret obert, explora l'infinit de la creació. L'ocell m'apropa al firmament: el sol, la lluna, les estrelles... Contemplo els seus colors vius: en el vermell hi trobo el foc de l'amor, el blau te per mi un encant de cel, el gris marró del fons amb parla de la terra, el groc em referma la humanitat, oh! i el verd que reflexa l'estany, m'omple de guspires de vida!

Rosa  

DONA I OCELL

viernes, 6 de diciembre de 2013

Emerges del agua silenciosa,
zancuda imagen de mujer.
Capricho de un autor expresionista
plasmando sus sueños exquisitos,
en algo que hoy intento comprender.

Pareces hoja seca que, ahuecada,
se eleva en su trono de cristal.
Es tu atuendo de colores llamativos,
aquellos que el autor solía plasmar.

Caprichoso es el sombrero que corona 
tu calva cabellera singular.
El pájaro es el símbolo del vuelo 
que dota, a la mujer, de libertad.

El viejo autor nunca lograra
ver su obra sumisa terminada.
Sus ojos se cerraron tristemente 
en el sueño eterno de la nada.


Manuela

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...