DESHEREDADOS (Mariasun Carrera)

miércoles, 31 de octubre de 2012



¡A la cola, como todo el mundo! Le ordenó el serafín de la audiencia celestial. 

Dios escuchaba ese día las reclamaciones de los ángeles de la guarda, que se agrupaban por cientos, para exponer quejas y lamentos. 

Él, novato en estas lides, necesitaba con urgencia ayuda divina para disipar una duda que se le había enganchado en la ala.


Señor, ¿Por qué los ángeles no viajamos en patera?.


Y Dios creó el silencio.

BLAU MARÍ? (Carme Figueras)

El blau mari es el color que més m'agrada, per a mi sempre tenía el mateix to, meu ensenyat que estaba equivocada, que existeix una gama ample,rica, bonica, tornasolada per la que val la pena lluitar en quansevol moment i espai; i ha vegades, que els blaus es tornen foscos i els núvols ho enfosqueixen gaire be tot, es l´hora de mirar a  l'aire, ferma i serenament i pensar que darrera la foscor existeix un cel transparent i blau per el que val la pena volar en llibertat.

Tot es tant relatiu,tan sols te la importancia que un li vol donar...

La Via Làctia (Rosa Juncadella)



Passem uns dies de vacances amb la nostra néta més petita en un poblet de muntanya on hi ha pocs habitants. Les cases de pagès, amb els seus horts i corrals, estan distanciades les unes de les altres. La llum per la part exterior de les cases és molt feble.
Les persones d'aquest poble, com a bons catalans tenen esperit d'estalvi, matinen amb el cant dels galls i van a dormir quan s'enfosqueix.
Al carrer la il·luminació dóna molt que desitjar i la casa que hem llogat està separada del poble. El que pot semblar un inconvenient per a molts, per a la nostra néta és avantatge. Cada vespre, després de sopar, fem un petit tomb a l'entorn dels pins. Ens posem les xiruques i l'anorac i prenem les lots. Després de gaudir de les postes de sol, passegem a la llum de la lluna;



a li agrada observar les cuques de llum, escoltar la remor dels arbres, percebre la melodia d'alguns animalons, contemplar les estrelles, ontar-les...
Una nit no vam sortir, ja que estava completament fosc; la lluna ben amagada. Vam pujar al terrat mig tristos, ens asseguérem al banc fent comentaris, i, oh sorpresa! vam veure una gran resplendor que de sobte no enteníem. Una cua blanquinosa on les estrelles brillaven com uns petits diamants; com podia aparèixer en un firmament tant negre? Però
l'avi, que és molt sabut, va dir tot decidit: és la Via Làctia! Quina visió tant bonica i tant inesperada! La Martina, molt contenta, volia baixar al carrer per veure si l'atrapava; no parava de preguntar, allò que representava, i, d'on havia sortit; ella mai ho havia vist. Li vam explicar que la Via Làctia és la nostra Galàxia. Un estol d'estels amb forma de disc que inclou el Sol i el Sistema Solar. Després d'un llarg diàleg vàrem anar a dormir amb el
pacte que al matí, a l'hora d'esmorzar, continuaríem parlant-ne, i ,ella va preguntar, demà encara la podrem veure?

LA VIA LÀCTIA (Angel Casas)

La Vía Láctea mostraba su cola blanquecina y las estrellas brillaban en un negrísimo firmamento sin luna, era una noche esplendida para contemplar el cielo en toda su magnificencia, destacaban todas las constelaciones. Se sentó en las escaleras del porche como antaño hacia con su padre y miró en silencio la majestuosidad que le brindaba la oscuridad esperando escuchar las mil historias que le contaron en su niñez. En su mente se arremolinaban tantos recuerdos vividos, tantas ilusiones puestas en el cielo; cuando comentó a su familia que quería ser astrónomo, cómo lo apoyaron para poder realizar su sueño sin tener medios para poder ir a la universidad. Observaba el mosaico de luces buscando las figuras que tantas veces comentaron: la Osa Mayor, la Menor, Sagitario, Pegaso; 

de todas ellas tenia pequeñas nociones. Entre todas buscaba la más brillante, la Estrella Polar, la que ayudaba a los marinos en la Mar para situarse y poder navegar, como le comentaba su progenitor… Se quedó extasiado viendo el tapiz de estrellas que tenía delante de sus ojos, pues donde él vivía no podía deleitarse de la magnitud de semejante espectáculo, debido a la contaminación lumínica de las ciudades, a no ser que estuviera trabajando en el Centro Astronómico a través del telescopio. Hacía muchos años tuvo que emigrar en busca de su sueño, ahora volvía a sus raíces, a descansar, y poder disfrutar de los pequeños placeres de su pueblo.

Sin darse cuenta, sus nietos lo rodearon, llamándole abuelo, “abuelo cuéntanos las historias que tu sabes de las estrellas”. Les explicó las mismas historias que a él le contaron, veía en los ojos de los niños la misma inquietud que había visto en sus padres, y que él había vivido antaño con las mismas preguntas. Aquello le hizo darse cuenta de la grandeza del universo, disfrutaba explicándoles sus vivencias. Los niños le hacían toda clase de preguntas y él, sin darse cuenta, les iba regalando todo su saber, quizás con la esperanza que alguno de ellos pudiera seguir el camino que él había empezado con tantos sacrificios y que tantas satisfacciones le había otorgado.

ENSURT (Rosa Juncadella)


Tenia la representació d'una empresa de plaques solars. El meu treball em feia desplaçar a diferents llocs d'Europa, per tant, no pernoctava a casa cada dia. Els caps de setmana sempre arribava a partir de les 6 de la tarda. Aquell dissabte era l'aniversari de la Marta, li agradaven molt les roses, i li vaig comprar un pomell. 
De sobte va entrar a la floristeria un antic company de batxiller; tenia moltes ganes de parlar de les nostres aventures i vam anar a la cafeteria. No vaig parar compte que em passava el temps i, distret no vaig telefonar a la meva íntima amiga.
Arribava a casa molt xiroi amb el pom, pensava invitar-la a celebrar-ho al restaurant quan, oh dissort! Me la vaig trobar asseguda al sofà desmaiada... un llibre a terra.



Tenia les mans gelades sobre la falda, portava la bata de seda blanca que li havia regalat, la cabellera li reposava sobre les espatlles. Li vaig parlar a cau d'orella i no em va contestar; semblava que havia plorat... Vaig obrir la finestra per que entrés aire fresc. La cridava pel seu nom, li acaronava el front i, tot d'una, va obrir els seus ulls blaus i em va mirar dolçament... Poc a poc es va anar incorporant i es va mantenir dreta i rígida abraçada a mi durant uns instants. De sobte es va desplomar, va caure a terra com un sac i no vaig poder evitar-ho. Immediatament vaig trucar a una ambulància i vaig anar amb ella a l'hospital.
Ara ja es va recuperant, estic sempre al seu costat, uneixo les meves mans amb les seves encara tremoloses, intento animar-la i li dic amorosament: aviat tornarem a casa i plantarem geranis per il·luminar la nostra finestra!
Marta, ja és primavera!
Rosa

POEMES JAPONESOS HAIKUS - EXPOSICIÓ (Noticies)


UNA FIESTA MUY ORIGINAL EN LA MONTAÑA (Higinio San Millán))

martes, 30 de octubre de 2012

               

La vía Láctea mostraba su cola blanquecina y las estrellas brillaban como pequeños diamantes en un negrísimo firmamento sin luna;  una brisa leve y un silencio se hacía dueño de una noche inolvidable, después de una fiesta y orgia por todo lo alto.

Laslo  y  Jonás corrían muy  nerviosos con el botín, que dos horas antes habían  conquistado en la algarabía y en el tumulto de aquella inolvidable fiesta.   En la montaña  en  un lugar apartado, lugar de  cita de  toda la pandilla y  lejano de la población de todo corría.   Laslo,  con un sofoco y empapado en sudor y casi sin aliento, se dirige a  Jonás:- El día está a punto de despuntar, falta muy poco para  el alba. Tenemos que volver y  separarnos y permanecer varios días por ahí. Pronto se darán cuenta. 

   Jonás :Que más da, si ya está hecho, ya no hay vuelta atrás. Sigue  Jonás, por su parte más entero y metido en esos vericuetos,:- Tu tranquilo, continuemos juntos; pues como se encontraban en la fiesta  hasta mañana no  se darán cuenta. Todos estaban pasados de vuelta y con tal borrachera y éxtasis que por nada la espantan hasta que lleguemos a la ciudad y que luego nos pillen, cuando nos vuelvan a ver ya se les habrá pasado el cabreo.

Laslo replica: Pero es que es  nuestra pandilla, y al no vernos ya sospecharán de nosotros ¿no te parece?  ¿Qué clase de amigos somos? cuando tienen que ir al pueblo desnudos, tanto nuestros amigos como las chicas, no tenemos perdón de Dios.

Jonás, con un poco de más de cara y rostro, le dice:- Es que si son nuestros amigos, pero mientras se divertían  no se acordaban de nosotros dos, nosotros montamos la fiesta, aportamos las chicas, hasta ahí todo bien y cuando nos damos cuenta nos quedamos  los dos mirando las estrellas, ¿Esos son amigos? Dándoles un escarmiento para otra vez recapacitarán, y como bien dicen,  o jugamos todos o rompemos la baraja.  Ya los viste se ponen  a divertirse con las chicas y a beber sin límite, que parecían esponjas, y  nosotros los marginados, cuando nos tocó organizar y preparar esta fiesta campestre.  Sí, para eso somos buenos,  pero para lo demás, pobres desgraciados.

Se van acordar de esta, cuando se despierten sin ropa, sin nada, los dos kilómetros hasta el pueblo, como Dios los trajo al mundo, tanto chichas como los que tenemos como amigos;  es una faena, pero igual recapacitan y la próxima se acuerdan de algo más de  nosotros.

 Tal vez es el tributo caro, para una fiesta despiadada con una orgia total, cuando la única contemplación en la  fiesta loca en la montaña fue ver comenzar a observar la Vía Láctea en su máximo esplendor. Es el tributo que tuvimos  que pagar y nosotros, ¿por qué no  hacerles a ellos pagar con la nuestra putada?.

PER TOTS SANTS, PANELLETS I CASTANYES (Rosa Juncadella)

lunes, 29 de octubre de 2012

   
                       Preparant els panellets
                 hi poso gran il·lusió,
                 les tradicions catalanes   
                 no es poden pas perdre, no!
                 
                 Tinc l'ametlla triturada
                 el sucre també pesat,
                 les patates que ja bullen
                 i aviat tot remenat.
                 
                 Raspadura de llimona,
                 per donar-li bon sabor.
                 Els adorno amb cireres
                 i codonyat del més bo .

                 També en faré d'ametllat
                 de pinyons que molt costen,
                 els de coco i de cafè
                 que es fan, amb un tres i no res.
    
                 En pintaré amb xocolate
                 que agraden als nens petits,
                 les castanyes ben torrades
                 i a llepar-nos tots els dits.
                 Rosa

                                   

PER TOTS SANTS, PANELLETS I CASTANYES (Rosa Juncadella)

   
                       Preparant els panellets
                 hi poso gran il·lusió,
                 les tradicions catalanes   
                 no es poden pas perdre, no!
                 
                 Tinc l'ametlla triturada
                 el sucre també pesat,
                 les patates que ja bullen
                 i aviat tot remenat.
                 
                 Raspadura de llimona,
                 per donar-li bon sabor.
                 Els adorno amb cireres
                 i codonyat del més bo .

                 També en faré d'ametllat
                 de pinyons que molt costen,
                 els de coco i de cafè
                 que es fan, amb un tres i no res.
    
                 En pintaré amb xocolate
                 que agraden als nens petits,
                 les castanyes ben torrades
                 i a llepar-nos tots els dits.
                 Rosa

                                   

QUADRES AL VENT (Noticies)

miércoles, 24 de octubre de 2012


No podem deixar d'anar a aquesta exposició fins el 31 d'octubre podem gaudir d'ella a la Sala d'exposicions del Castell de Pallejà

El Zoo d'en Pitus al Castell de Pallejà

viernes, 19 de octubre de 2012

http://www.palleja.cat/palleja/cat/?tit=%3Csmall%3E%3Cb%3E%B7%20EL%20ZOO%20D%92EN%20PITUS%20AL%20CLUB%20DE%20LECTURA%3C/b%3E%3C/sma


El Zoo d'en Pitus, un llibre que tots els nens tindrien de disfrutar, no os perdeu la trobada amb Pitus que ens ofereixen al Castell del dia 24/10 a les 18:30.


El club de lectura infantil i juvenil se centra en una de les novel·les juvenils més populars
19/10/12 Aquest proper dimecres 24 d’octubre la sala gran del Castell es convertirà a partir de les 18:30 h en un gran club de lectura infantil i juvenil. La trobada girarà entorn a una de les novel·les juvenils més populars escrites en llengua catalana com és “El zoo d’en Pitus”. L’obra, escrita per Sebastià Sorribas l’any 1966, amb més de 300.000 exemplars venuts, gira al voltant d’en Pitus, un nen malalt que necessita rebre tractament a Suècia, i dels seus amics del barri del Raval de Barcelona que decideixen crear un zoològic per a recollir diners i pagar-li el viatge.























Simón, no: Saimon - Autor: Jorge Gamero (Noticies)



Simón, un chico rebelde que lucha contra toda autoridad, está a punto de tomar la decisión más importante, posiblemente, de su vida: creer en él mismo. El descubrimiento del amor y la dedicación de Ángel, el profesor que paga las consecuencias de su rebeldía, y César,  
el mediador de conflictos que hace lo posible por dar sentido a su profesión, serán piezas fundamentales del cambio.


Un instituto cualquiera de un pueblo cualquiera, el día a día, la desgana, la falta de ilusión, las tensiones y un futuro incierto para los jóvenes nos llevan al límite de las relaciones humanas entre alumnos y profesores.





Visita el seu Blog:

Pepi Ingrain Rueda (nosaltres)


La Pepi ens demostra dia a dia la valentia de viure, i comença sense por encara que no sigui des de el principi, tot segueix, i ella evoluciona amb el temps, coneixla, et sorprendra.

Pepi Ingrain Rueda (nosaltres)


La Pepi ens demostra dia a dia la valentia de viure, i comença sense por encara que no sigui des de el principi, tot segueix, i ella evoluciona amb el temps, coneixla, et sorprendra.

Carme Figueras (nosaltres)


La Carme:

 la seguretat, la llibertat, la coherència, la comprensió, que més podem dir, sempre endavant, aquest segur deu ser un dels seus lemes

Carme Figueras (nosaltres)


La Carme:

 la seguretat, la llibertat, la coherència, la comprensió, que més podem dir, sempre endavant, aquest segur deu ser un dels seus lemes

Carme Vila (Nosaltres)


La Carme, esta amb ella implica la total absència d'egoisme, plena de generositat ompla els moments on la trobaràs, sempre disposta a somriure.

Carme Vila (Nosaltres)


La Carme, esta amb ella implica la total absència d'egoisme, plena de generositat ompla els moments on la trobaràs, sempre disposta a somriure.

Sara Fernández (nosaltres)



La vida respira y late por cada uno de sus rasgos dibujados

Teresa Riera (nosaltres)



Desdibuixant pintant, les quotidianes escenas de la vida, amb la visió màgica del artista, Teresa es la sensibilitat feta dona.


                                                             Teresa Riera 

(nosaltres)

La simplicitat de les paraules portada a la màxima expressió, la descripció justa dels moments i sentiments que et transporten a l'espai i situació narrada fen-te sentir i olorar els llocs per on passegen les seves lletres . 



Aurora Giménez Padilla (La Profe)


La Ploma i el tinter amb Radio Pallejà al programa AVUI ES DIUMENGE

jueves, 18 de octubre de 2012

Este Domingo en el programa de radio Pallejà AVUI ES DIUMENGE, a partir de les 12 horas podremos escuchar a nuestra amiga y compañera SARA FERNÁNDEZ, no os la perdais, seguro que nos sorprenderá con alguna de sus historias, además de recomendar este gran programa que nos divierte y entretiene con noticias, entrevistas, colaboraciones y muuuucho mássss.....



NO T'HO PERDIS


Aquest Diumenge al programa de ràdio Pallejà AVUI ÉS DIUMENGE, a partir de les 12 hores podrem escoltar la nostra amiga i companya SARA FERNÁNDEZ, no us la perdeu, segur que ens sorprendrà amb alguna de les seves històries, a més de recomanar aquest gran programa que ens diverteix i entreté amb notícies, entrevistes, col · laboracions i moooolt méssssss.......


                                         
                                         Sara Fernández

Concurs Cartas d'amor (Febrer 2013)

miércoles, 17 de octubre de 2012



En col-laboració Punt de Llibre de Barberà del Vallés. 
En Breu penjarem les bases

ANIMA'T

LA VIA LÀCTIA CONTE



Passem uns dies de vacances amb la nostra néta més petita en un poblet de muntanya on hi ha pocs habitants.
Les cases de pagès, amb els seus horts i corrals, estan distanciades les unes de les altres. La llum per la part exterior de les cases és molt feble.
Les persones d'aquest poble, com a bons catalans tenen esperit d'estalvi, matinen amb el cant dels galls i van a dormir quan s'enfosqueix.
Al carrer la il·luminació dóna molt que desitjar i la casa que hem llogat està separada del poble. El que pot semblar un inconvenient per a molts, per a la nostra néta és avantatge. Cada vespre, després de sopar, fem un petit tomb a l'entorn dels pins. Ens posem les xiruques i l'anorac i prenem les lots. Després de gaudir de les postes de sol, passegem a la llum de la lluna; a ella li agrada observar les cuques de llum, escoltar la remor dels arbres, percebre la melodia d'alguns animalons, contemplar les estrelles, contar-les...
Una nit no vam sortir, ja que estava completament fosc; la lluna ben amagada. Vam pujar al terrat mig tristos, ens asseguérem al banc fent comentaris, i, oh sorpresa! vam veure una gran resplendor que de sobte no enteníem. Una cua blanquinosa on les estrelles brillaven com uns petits diamants; com podia aparèixer en un firmament tant negre? Però l'avi, que és molt sabut, va dir tot decidit: és la Via Làctia! Quina visió tant bonica i tant inesperada! La Martina, molt contenta, volia baixar al carrer per veure si l'atrapava; no parava de preguntar, allò que representava, i, d'on havia sortit; ella mai ho havia vist. Li vam explicar que la Via Làctia és la nostra Galàxia. Un estol d'estels amb forma de disc
que inclou el Sol i el Sistema Solar. Després d'un llarg diàleg vàrem anar a dormir amb el pacte que al matí, a l'hora d'esmorzar, continuaríem parlant-ne, i ,ella va preguntar, demà encara la podrem veure?

Rosa, 1 d'octubre de 2012


LA VIA LÁCTEA (Manuela Llera)

martes, 16 de octubre de 2012


La Vía Láctea mostraba su cola blanquecina y las estrellas brillaban como pequeños diamantes en un negrísimo firmamento sin luna.
Junto a aquel pequeño diamante, creí ver tus ojos, esos ojos que siempre busco entre las estrellas, desde que te fuiste sin decirme adiós.
Miro cada noche y odio a la luna cuando me roba esa luz. En las noches claras yo quisiera matarla, y así muerta, me dejara ver tu estrella hasta agotar mis ojos, que a
veces, ya ciegos, sólo ven vacío, oscuridad.
 No quiero creer que mis pensamientos son necios, pero si no tengo esa esperanza, creo que no merece la pena vivir.
Angustiosa trascurre mi vida, cuando los nubarrones negros se apoderan del cielo, sobre mí se ciñe el negro, esa oscuridad que me condena a estar sin ver la pequeña
lucecita, esa, en la que yo espero verte.
Cae la lluvia sin cesar, yo deseo que el cielo se rompa enpedazos, que las nubes cabalguen frenéticamente, que caigan a la tierra, estrellándose, despejando el obstáculo que me impide ver esa luz, la luz de mi ilusión.
Pero el tiempo va pasando, y mi ilusión se va desvaneciendo. Miro tu estrella, pero tus ojos no están, ¿no será que te has eclipsado? Mi mente se turba, ya no
sé que pensar.
El dolor de tu ausencia oprime mi corazón, pero tendré que mirar otro cielo, otras estrellas, otros diamantes… Esta vez aquí abajo, un amor real que me cure la herida
que ha dejado tu ausencia. Con él miraré al cielo las noches oscuras, y en sus brazos
contaré las pequeñas estrellas y te enviaré el calor de mis besos.
En un silencio sepulcral te diré. hasta siempre mi amor.



Manuela

La Moreneta (Rosa Juncadella)

lunes, 15 de octubre de 2012

He besat la Moreneta
i li he fet més d'un petó,
recordant els que no hi són

i senten un gran enyor.

Li he demanat ajuda
per un temps de transició,
m'ha semblat que em somreia...
tot dient-me a cau d'orella...
sobretot; no tingueu por!

Tireu endavant amb pau,
prepareu un món més just,
que jo estaré amb vosaltres
us estimo molt a tots.
Rosa

(Más Allá - Anónimo – Siglo XIX) (Angel Casas)

Nuestro compañero Angel nos ha deleitado con este poema del siglo XIX de escritor anónimo.

Esta es la muestra palpable de la cantidad de grandes escritores sin nombre "público" que existen en este nuestro gran mundo que por desgracia más a menudo de lo que nos gustaría solo nos muestra su cara más amarga, aprendamos de estas palabras y parémonos un momento a contemplar a nuestro alrededor, posiblemente nos sorprenderemos agradablemente.Saludos.



Por un áspero Camino
Un cansado Peregrino
Busca la Felicidad;
Y cuantos al paso halla
Todos le dicen que vaya

Más allá
Y cruza por los estrados
De los palacios dorados
Buscándola con afán;
Y entre el rumor de la orgía
Siempre una voz le decía
Más allá
A gentes de las montañas
Pregunta si en sus cabañas
Con ellos habita en paz;
Y ellos bajan la cabeza
Respondiendo con tristeza
Más allá
Penetra con desaliento
Por los claustros de un convento
Y se postra ante un altar;
Y entre el rumor de las preces
Oye a veces, solo a veces:
Más allá
Al fin, en el campo santo
Con ojos llenos de llanto
Busca la Felicidad;
Y una figura huesosa
Le dice, abriendo una fosa:
Más allá

(Más Allá - Anónimo – Siglo XIX)

LECTORS (Noticias/Noticies)

domingo, 14 de octubre de 2012

https://www.facebook.com/groups/amicslectors/371579389589686/?notif_t=group_comment

Quantes vegades ens ha passat que en acabar un llibre, ens trobem amb el dubte de que llegir?


Busquem a internet per saber quins són els llibres més actuals, els més llegits, els més venuts, i això està bé, però¡..., que passa amb les meravelloses històries d'escriptors potser no tan coneguts, contes, narracions, poesies, assajos, que per falta d'una publicitat massiva ens "perdem"?, i llavors on acudim?, quina millor recomanació de l'amic, conegut, o perquè no company d'afició lectora?. Doncs aquí teniu un enllaç de Facebook, on nosaltres mateixos podem "penjar" la nostra opinió sobre l'últim llibre que hem llegit, no deixeu d'apuntar-vos i col · laborar en aquesta megabiblioteca virtual.

¿Cuantas veces nos ha pasado que al terminar un libro, nos encontramos con la duda de que leer?


Buscamos en Internet para saber cuales son los libros más actuales, los más leídos, los más vendidos, ¡y eso esta bien, pero!..., ¿que pasa con esas maravillosas historias de escritores quizás no tan conocidos, cuentos, narraciones, poesías, ensayos, que por falta de una publicidad masiva nos "perdemos"?, y entonces donde acudimos?, y que mejor recomendación del amigo, conocido, o porque no compañero de afición lectora? pues aquí tenéis un enlace de facebook donde nosotros mismos podemos "colgar" nuestra opinión sobre el último libro que hemos leído, no dejéis de apuntaros y colaborar en esta megabiblioteca virtual.

Gloria Vendrell (nosaltres)


El somriure i l'ironia davant la crua realitat de la vida, fina i subtil, real i valenta, així es la nostra Gloria


http://momentsmeus2010.blogspot.com.es/

AVUI ES DIUMENGE - RADIO PALLEJÀ- UNA TIENDA EN PARIS (MÀXIM HUERTA)


El 28 de Octubre y después de una larga negociación....el autor de "UNA TIENDA EN PARÍS", Maxim Huerta, estará via tfno en el programa AVUI ES DIUMENGE DE RADIO PALLEJÁ. Si teneís alguna pregunta que hacerle, os espero el domingo 28 de Octubre en la Radio.

Gracias Jordi Izquierdo por tu interés en proporcionarnos la más rabiosa actualidad literaria tan cerca de casa, ánimos y adelante, te estaremos escuchando.

http://www.maximhuerta.com/

VICTUS (Noticias/noticies)


Jordi Izquierdo Berbel, 

compañero de nuestro grupo de escritores y colaborador en el programa AVUI ES DIUMENGE de radio Pallejà, nos anuncia lo siguiente en facebook. 

En negociaciones para llevar al programa AVUI ES DIUMENGE de RADIO PALLEJÁ, al escritor de esta obra tan de actualidad y de historia. ALBERT SANCHEZ-PIÑOL. Seguiré informando.

http://www.lavanguardia.com/libros/20121009/54352420923/albert-sanchez-pinol-novela-en-victus-la-tragedia-perfecta-de-la-barcelona-de-1714.html

- El escritor AlbertSánchez Piñol publica Victus (La Campana), una ambiciosa novela histórica que aborda desde la perspectiva catalana la Guerra de Sucesión española hasta llegar a la "tragedia perfecta" del asedio de Barcelona en 1714.(La Vanguardia)

ESTAREMOS ATENTOS A TUS "NEGOCIACIONES", y a la espera de poder oír desde tu programa a este escritor.

Los diez libros más vendidos de la Historia (Noticias/Noticies)

viernes, 12 de octubre de 2012

Una curiosidad.

¿Cuales son los libros más vendidos de la historia?

Quizás la siguiente pregunta sería ¿Por qué?

En fin, aquí esta esta lista, pero...antes de abrirla, piensa en cual puede ser el primero, a ver si aciertas.

http://www.papelenblanco.com/metacritica/los-10-libros-mas-vendidos-de-la-historia

QUADRES AL VENT (Activitats)

miércoles, 10 de octubre de 2012

Seguint amb el nostre esperit de promoure, promocionar i divulgar qualsevol acte cultural del qual tinguem constància, aquí us deixo informació sobre una exposició que tindrà lloc en breu a Pallejà, del col.lectiu d'Artistes de Sants.

Gràcies,


http://colectiudartistesdesants.blogspot.com.es/

Concurs de punts de Llibre - Biblioteca de Pallejà (Noticias/noticies)

martes, 9 de octubre de 2012



EHHHH¡¡¡¡ Que pasa a la biblioteca de Pallejà? 

Es que no paran de fer coses, bé per ells, felicitats a la nostra biblioteca i endavant, aqui teniu un altre activitat interesant.

El dia 10 de novembre la Biblioteca fa 10 anys, i per celebrar-ho hem organitzat tot un seguit d'activitats. La primera d'elles és un "Concurs de punts de llibre" en el qual poden participar tots els infants de 3 a 12 anys. El punt guanyador s’imprimirà i es repartirà entre els lectors.
Trobareu les bases al següent enllaç:


http://bibliotecapalleja.blogspot.com.es/p/concurs-de-punts-de-llibre.html

ETS GRAN? DONCS APROFITA-HO (Noticias/noticies)

domingo, 7 de octubre de 2012

Video creat des de l'Ajuntament de Pallejà, amb la direcció de la regidora de Serveis Socials Esther Moreno, pels nostres veïns explicant que es ser gran, i quines activitats es poden desenvolupar sense sortir del nostre poble, una gran feina, enhorabona a tots.

http://www.youtube.com/watch?v=T1xXXYu5mA0&feature=youtu.be

Mi Flor Mágica (Angel Casas)


Hoy siento angustia por no poder cuidar de mi flor más querida. Me siento débil, las fuerzas no me acompañan, mi corazón llora viéndola sufrir, mientras me mira desde su altar particular con ojos húmedos. Sus lagrimas las oculta confundiéndolas con las gotas de el roció de la mañana, su semblante es triste.
Daría mi vida por verla sonreír, no quiero mostrar mi debilidad, resistiré como su tallo que aguanta los envites del temporal.
Quiero verla siempre ensimismada en su esplendida bondad, con su perfume embriagador mientras me envuelve, como siempre, en sus fragancias de jazmín y azahar. Sumiéndome en ese sopor de anhelo y felicidad que solo a su lado consigo encontrar; como el refugio del niño que busca consuelo, del que vive entre tinieblas buscando la luz, el refugio del marino cuando vuelve al hogar, o simplemente compartir juntos nuestra efímera vida llenándonos de amor…

Pequeño vaporista.

Audiovisuals

Escolta mentres miras imatges, llegeix amb el cor les nostres històries

http://autorsdepalleja.blogspot.com.es/search/label/Audiovisuals

Teresa Riera (nosaltres)

Quina seria la definició de la paraula Art, qui es capaç de limitar amb una paraula tanta creativitat, la Teresa no, amplia en tots els seus aspectes


http://autorsdepalleja.blogspot.com.es/search/label/Teresa%20Riera

Rosa Juncadella (nosaltres)


La Rosa ens mostra des de el seu principi l'amor cap a la vida en tot el que escriu



http://autorsdepalleja.blogspot.com.es/search/label/Rosa%20Juncadella

Purificación Marmol (nosaltres)

Lara Pi, la nostra Puri, ens deixa escrits originals des de els seus inicis, no ens els podem perdre, aquí els pots trobar i gaudir.

http://autorsdepalleja.blogspot.com.es/search/label/Lara%20Pi


Higinio San Millán (nosaltres)


Higinio con dos libros en su curriculum describe con sus títulos lo que tan bien demuestra en sus textos "Sentimientos"

http://autorsdepalleja.blogspot.com.es/search/label/Higinio%20San%20Millán

Agustín Rueda (Nosaltres)

Agustín nos deleita ya desde hace tiempo con su ingenio sigue su histórico



http://autorsdepalleja.blogspot.com.es/search/label/Agust%C3%ADn%20Rueda

Manuela Llera (Nosaltres)

Escritos de todos los tiempos de Manuela Llera, desde sus comienzos en el club


Conoce a nuestra Manuela, sus poesías, relatos, cuentos divertidos, humor, sensibilidad TODO, dejate envolver por su mundo que es el nuestro


http://autorsdepalleja.blogspot.com.es/search/label/Manuela%20Llera

Programes de Radio a RADIO PALLEJÀ

Escolta i comparteix amb nosaltres espais de radio gravats pels escriptors de la Ploma i el Tinter a Radio Pallejà.

http://autorsdepalleja.blogspot.com.es/search/label/Ràdio%20Pallejà

Alguns de Nosaltres Pam a Pam

sábado, 6 de octubre de 2012




Gloria Vendrell
El somriure i l'ironia davant la crua realitat de la vida, fina i subtil, real i valenta, així es la nostra Gloria.



Teresa Riera
desdibuixant pintant les quotidianes escenas de la vida, amb la visió màgica del artista, Teresa es la sensibilitat feta dona






                                  Aurora Giménez



la simplicitat de les paraules portada a la seva màxima expressió, la descripció justa dels moments i Sentiments que et transporten a l'espai i situació narrada fente sentir i olorar els llocs per on passegen les seves lletres




Anton Millàs
Escolta el silenci de l'Anton tot ple de sons encantats d'amor, Un poeta narratiu.


Angela Rivas
Si el sol somriu ho fa amb el seu somriure, la vida flueix pel seu rostre.







                                  Agustin Rueda



Sensibilidad Pícara de un mundo que gira y gira y él describe como un observador de detalles.



Manuela Llera

Exquisita, divertida, delicada, sus narraciones, poesías y versos miles llenan cualquier espacio que el alma busca


Sara Avellaneda

Els colors de la terra, l'intensitat dels sentiments, gaudeix dels seus escrits joves com ella, vibrants com ella.



Rosa Juncadella

La vitalitat com a protagonisme, amor per les tradicions i la terra, respecte per la natura, qualsevol es mereix un dels seus moments escrits




Higinio San Millán

Tot el que vulguis i més, humits petons  a les flors, a la pell, a la vida, versos plens de joia, tristor i desitjos, tot el que vulguin ho tens,




Carme Vila



L'esperit lluitador de la indepèndencia del ser, salvatge rebeldia del sempre més lluny, la generositat d'un mateix.

Purificación Marmol



Viure sobretot i per tot, les simples histories es converteixen en divertides escenes  on tots som protagonistes
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...