LOLA MARINÉ

miércoles, 20 de noviembre de 2013



Escritora, licenciada en psicología, actriz en tiempos ya remotos. 






Autora de la novela NUNCA FUIMOS A KATMANDÚ  y del libro de relatos GATOS POR LOS TEJADOS, acabo de publicar mi nueva Novela, HABANA JAZZ CLUB en edición impresa y digital a través de  Amazon.

Sobrevivo escribiendo, trabajando como lectora y correctora e impartiendo Talleres de Escritura Creativa.






Feliz de ser libre y poder dedicarme a lo que más me gusta: escribir.




NOIA REIVINDICATIVA

domingo, 17 de noviembre de 2013

Una nena, una mestra i un llibre, poden canviar el món!

El meu pare diu a tots els pares del món que les noies són un tresor!
Així parlava la jove Malala en el programa “Trenta minuts” de diumenge.

Els talibans la volien matar quan de petita reivindicava la ensenyança a l'escola per les nenes a una emissora de radio. La van disparar i va estar a les portes de la mort.

Tenien prohibit a les dones anar a comprar al mercat i a les nenes assistir a l'escola.

Ara viu amb la família a Birmingam, Anglaterra. El seu pare és un activista dels drets civils.

Ella te ganes de tornar al seu país, diu que potser per integrar-se a la política, però creu que ha d'estudiar molt i estar ben preparada per seguir reivindicant el dret de l'escola per les nenes.

Beneïdes siguin les persones tant valentes, que treballen pels drets humans i en especial per la igualtat de les dones!


DÉJAME ACERCARME

martes, 5 de noviembre de 2013


                   


Hija del trueno, tormenta embravecida,


Rayos en la noche oscura, trueno que viene enseguida,


Yo quería ver tus aguas, por el valle como sonreían,


Pero la verdad era  que tú para mi estabas prohibida.


Déjame acercarme para poder examinarlas,


Hija de mis sueños, esclava de mi vida,


Si es donde debo ir, eres tú fruta apetecida.


Déjame acercarme, déjame ayudarte,


Cuéntame tus penas, que yo no las sabía.


Y yo te regalaré mi corazón


Grande que un día por ti casi perdía.


Rompe con fiereza el sueño de la noche,


Arrástrame hasta tus lágrimas,


Tal vez no te pueda ayudar,


Te cobijaré bajo mis brazos,


Y nos pasearemos nuestro amor,


Bajo la orilla del mar,


Las olas mecerán sobre nuestros pies,


Es lo mejor que nos podemos regalar.


Y si nuestro amor es intenso,


Y si no pudiera ser,


Te cuidaré las  llagas y las heridas,


De mil batallas, seré tu esclavo


Te las curaré.


Si el enemigo te ha dañado,


Me batiré a cuerpo abierto,


Pondré en juego mi vida,


Mi palabra de honor,


Porque tú para mi eres eso….


Esa dulzura enorme,


Que un día me regalaste,


No se me ha borrado de mi mente,


Mis labios dejaste el amor,


Que aunque pasan los días y los años,


Aún para mí todavía,


                 Se estrémece mi corazón.    

CEMENTIRI ANTIC DE PALLEJÀ

sábado, 2 de noviembre de 2013

A la diada de Tots Sants o el dia següent dels Difunts, tenim la sana costum de visitar el cementiri de Pallejà en especial l'antic, ja que hi tenim familiars enterrats. En el transcurs de la visita fem una pregaria pels difunts.

Contemplem el seu entorn exterior, el seu parc amb gespa molt ben cultivada, uns bancs per descansar o per meditar i uns jardinets amb flors a l'entorn de la reixa d'entrada -enguany amb la reforma que si ha fet, la part interior ha millorat molt- Els xiprers semblen donar-nos la benvinguda, contemplem els dos panteons i diversos pisos de nínxols; alguns carregats de flors, també hi ha corones dipositades a honor dels difunts més recents. Les làpides porten el nom i cognom de les famílies respectives, algun que altre retrat seguit de creus, imatges i objectes que poden ser referents als difunts que hi descansen.

Jo anava pensant: els xiprers són signe d'acolliment, els rams de flors, en cert punt donen la impressió d'exposició- tot i que respecto el sentit i l'emoció amb que les dipositen familiars i amics- ben aviat es panseixen i s'assequen...

Us dic amb tota franquesa; el que m'ha captat més l'atenció, són els retrats amb els noms corresponents. A mi em queden molt gravades les fesomies de les persones que fan vida en el nostre poble i la bona relació que he tingut amb elles, fins i tot amb les salutacions pel carrer i m'agrada molt recordar els seus fets. També he descobert que hi ha difunts o difuntes, que han mort fa poc temps i no n'estava assabentada.

En asseurem en el banc del passeig, he començat a meditar que si tens fe, no pots quedar-te en la fredor de la caixa. Aquest és el motiu que em porta a recordar les persones en vida i amb els seus fets positius, tot esperant i desitjant que puguin gaudir d'una vida més feliç a l'infinit de Déu.

Rosa









TOTS SANTS A GUIMERÀ 2010

viernes, 1 de noviembre de 2013


La Teresa i el seu germà Albert, junt amb la Marta i el Pere passaran el cap de setmana a la casa pairal d'uns amics del seus pares.
Han arribat avui dissabte a les tres de la tarda. Pensen estar-s'hi fins els dilluns, diada de Tots Sants .
Deixen les feixugues motxilles a l'entrada de la casa. Descobreixen la situació de les diferents estances: la porta d'entrada al cancell és de fusta rústica, rivetejada amb taxes negres rodones, la porta interior és moderna, amb vidres de colors. A l'entrada hi ha un armari antic de color negre, també hi ha una pica on abans hi havia l'entrada del pou i una gran llar de foc.
L'estable en què fa anys hi dormien les mules, estava transformat en petit museu tot i que conserva l'abeurador. A la pallissa on es trepitjaven els raïms, hi ha una taula de vidre transparent, des de la qual es divisa el cup.
Per baixar al celler hi ha uns esglaons de pedra, que surten de la cambreta. En arribar a baix hi ha la boca del pou, uns bocois molt grans per posar-hi el vi i d'altres botes més petites.
Quan estant observant la bellesa i l'antiguitat d'aquest recinte...
Oh dissort! la llum se'ls hi apaga i cames ajudeu-me! per refer el recorregut que accedeix a l'escala, ja que a dalt també està fosc...
Després del petit incident, surten a comprar pa i coques per a berenar. També compren panellets, per la castanyada del diumenge.
Tot seguit fan camí cap a l'església.
L'església es d'estil gòtic i data del segle XIV. A l'altar major hi ha un retaule d'alabastre, i un sagrari policromat den Josep M Jujol, deixeble den Gaudí. També posseeix una rèplica del retaule del segle XV, den Ramon de Mur. L'original és conserva al Museu Episcopal de Vic.
En sortir de visitar l'església i també la torre de guaita, pugen al cementiri per interessar-se del nínxol que hi tenen els amics dels seus pares.
Buscant i mirant, el dia s'enfosqueix... D'estrelles no se'n veu cap, la lluna està en quart m'enguant. De molt poca claror disposen per baixar del cementiri i arribar al llindar del poble. Els hi fa un xic de por, i comenten... “ No podem descuidar las llanternes “
Passen per la botiga del poble a comprar embotits, fruita, aigua, tomàquets, llet...
Admiren els portals, la diversitat d'arcs, les cases de pedra., els finestrals, les voltes, els picaportes...
Quan surten de la plaça Major i enamorats del seu entorn, els crida l'atenció un túnel de pedra que està situat per sota d'algunes cases. Un senyor octogenari els explica que pot ser que arribi a d'alt del castell i que les padrines, quan els petits no es portaven be, els deien que els portarien allà per que hi corrien “ marracos”
Arribats a casa, encenen la llar de foc, que està ubicada al menjador-cuina, fan torrades i les acompanyen amb embotits.
Després de veure llet calenta i de fer un xic de tertúlia, pugen els esglaons de pedra, carregats amb els sacs i les motxilles.
Es troben a una sala gran que distribueix les quatre habitacions de matrimoni i la cambra del bany. Oh! que be! podem escollir una cambra cadascú. Decideixen que és millor dormir les dues noies en una i els dos nois a l'altre.
Les noies, que es fixen més en els detalls, observen que totes les habitacions estan moblades amb llits i calaixeres antigues de color negre, llums rústics i quadres amb diferents sants. Ja dintre del llit i cansades intenten adormir-se, més abans comenten intrigades. “Quanta gent hi haurà mort en aquesta casa? “
De dalt la golfa que encara no coneixien, els sembla sentir un soroll suau que no endevinen el que pot ser...
Ja adormides, i al cap de poc temps, han sentit un terrabastall a l'habitació dels nois. No troben els llums i a les fosques senten uns passos i veuen uns sacs amb caputxes...Amb la llanterna reconeixen els seus germans que és canvien d'habitació, ja que se'ls ha trencat un travesser del llit...
L'endemà en despertar-se, riuen tots junts de les seves pors...
Rosa, 7 de novembre de 2010









Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...