La roba estesa al vent, a la llum,
a la caloreta d’una tarda asserenada, quieta i bonica.
La van estendre les seves mans, les de sempre,
aquestes que després també la guardaran als armaris.
Armaris plens de records submisos
i d’incipients somnis que sempre resulten estèrils.
Avui podria ser el dia d’aquell gran viatge.
Tot és a punt.
- Què ha de ser a punt?
L’ànima tota blanca i volar.
Però flaquegen les cames
I les mans domèstiques i domesticades.
Ha perdut la confiança entre mitjons desparellats
I borbolls d’espant.
Essencials dilemes escombrats, estritllats.
El no res.
Quan un home esborra el camí de qualsevol
quin dret té ell, de caminar?
No recorda qui era.
De lluny, l’horitzó possible
fa pampallugues brillants
en un esforç clamorós per fer obrir els ulls
a qualsevol dona que dorm.
Hi ha un terrat i un somni.
Teresa Riera
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Gràcies pel teu comentari, la teva opinió ens interessa
Gracias por tu comentario, tu opinión nos interesa