La llengua és la gran herència
que hem rebut d’avantpassats,
i ja en el pit de la mare
descobrim el seu parlar.
En els petons i abraçades
hem començat a copsar,
paraules d’amor expressades
que poc a poc han penetrat.
La llengua, és com una joia
que hem d’ensenyar a valorar,
tot respectant les persones
l’hauríem de fer estimar.
Fem créixer la nostra llengua
no ens la deixem trepitjar,
procurem fer nous amics
compartint nostre parlar.
Doncs la llengua catalana
és per a mi un gran tresor
fou llegat de pare i mare
que van infondre al meu cor.
Rosa, 12 de febrer de 2009
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Gràcies pel teu comentari, la teva opinió ens interessa
Gracias por tu comentario, tu opinión nos interesa