Estimada Amiga 2. Premi Sant Jordi 2012 Categoria D (Eva Bonet)

viernes, 27 de abril de 2012


Estimada amiga

T'escric aquesta carta a la manera antiga, diran ara, perquè trobo que se'n se adonar-nos li hem donat més romanticisme i intimitat aquest medi deixant-lo de banda.

T'ho aclareixo, ja que si be la manera més ràpida i habitual que utilitzem normalment es el mail, avui trobo que aquestes paraules han de ser simplement per a tu, per això he anat a comprar un paper maco, un sobre elegant i amb cura he enganxat el segell corresponent per enviar-te aquesta carta.

Estimada, estimada amiga, germana ja desprès de tant de temps, moments i paraules, et trobo a faltar, però això ja ho saps, trobo a faltar la teva presencia física ja que se que sempre amb pensament estas amb mi.

En aquest dia el somriure de l'enyorança m'acompanya i ara que s'acaba he decidit escriure't per explicar-t'ho.

Com cada matí m'he aixecat i he arreglat als nens, el gran cada vegada es més un home, com et deia, també he fet els llits, he possat rentadores, escombrat i tot el reste, com veus res d'especial i després per fi, he trobat un moment per endreça aquells papers que deixem en el calaix desastre que tots tenim a casa, i de sobte he trobat una fotografia que la veritat no se ni com a arribat allà, era una foto de... no se, diguem uns quants anys per això de no espantar-nos, però segur que més de quinze o vint o...,i mira per on sortíem les dues, em sembla que va ser l'ultim curs al col-legi, anàvem amb l'uniforme posat, ho recordes,ha ha ha ha, aquell que a l'estiu ens feia morir-nos de calor i a l'hivern no servia pràcticament de res, blau marí, i camisa blanca, quina cara de monges teníem les dues, amb la brillantor als ulls de qui té tots els somnis per complir, totes les esperances intactes i l'ingenuïtat per bandera, estem agafades per l'espatlla amb les motxilles penjades i rient com descosides.

Recordo que m'explicaves que tindries una nena, i mira ja la tens, i el nen pobret no ens oblidem d'ell, i jo sempre que els meus fills serien nens i aquí estan ja, imaginàvem que farien parella i així d'aquesta manera seriem família oficial, estava clar que no necessitàvem a ningú per seguir unides gràcies a Deu.

Han passat els anys i els nostres camins van senyalar direccions diferents, les responsabilitats socials, laborals i familiars no ens han deixat esta juntes el temps que ens hagués agradat compartir, per aquest motiu els moments que ens vam poder retrobar han estat tan especials i curts. Tantes coses per explicar-nos, encara que amb aquesta estranya connexió personal que tenim en mitges paraules ja ens entenem, hi al pensar amb això veig la sort que tinc de tenir algú amb qui parlar de tot sense tenir por de res.

Escolta!, saps què? miro la foto i vaja! no estem tan malament desprès de tants anys, uns quilets mes si, sobretot jo, però ja saps que la meva guerra particular contra l'all-i-oli sempre l'he perdut, m'agrada massa.

Ara tinc la fotografia davant, demà compraré un marc bonic i l'emmarcaré per posar-la al costat de les altres fotos que tinc repartides per casa de la família, perquè tu ets també la meva família.

Mirant per la finestra de casa meva es pot veure com la primavera arriba a grans passos espero que tu allà on estiguis puguis veure-la també amb mi.

Estimada amiga, estimada amistat compartida, se que ens tornarem a veure, però pel moment aquest gran petó allà on siguis.

Sempre juntes,

1 comentario:

  1. Hola Eva:
    Deseo que te encuentres mejor de tu enfermedad que llego a mis oidos a traves de amigos mutuos, felicidades por el premio, en la carta se puede leer añoranza, melancolia del tiempo pasado pero tambien un gran cariño hacia esa amistad que dia te acompaño en tu camino. Despues de leer tu carta, reflexiono del porque unas palabras dichas en un mal momento personal nos puede alejar de personas de las cuales aun de un modo o otro viven en nuestro presente, me alegro de que el club de escritores tenga mucho exito en todas las facetas de la vida, en poco tiempo vuelvo a Palleja, me gustaria tomar un cafe contigo si te apetece.
    Un abrazo,
    Tessa

    ResponderEliminar

Gràcies pel teu comentari, la teva opinió ens interessa
Gracias por tu comentario, tu opinión nos interesa

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...