GINESTA (Montserrat Nadal)

domingo, 29 de abril de 2012

Ginesta groga, olorosa
que anuncies la calor
i omples el meu cor de joia
amb la teva bona olor.

Quan et miro et veig formosa
i quan t’oloro em fas tornar
aquells records de la infància
quan anava a passejar
per la muntanya amb els pares
i un pom me’n feien portar.

L’agafava fort, amb les meves dues mans .
A la iaia li portava perquè el pogués olorar
i quan el seu nas s’omplia amb tot el teu perfum
la seva cara semblava que se li omplia de llum.

L’emoció que l’embargava sempre la feia plorar,
era de felicitat  i això ens ha d’alegrar.

Ara quan bé el bon temps
i penso que amb ell véns tu,
vaig  corrent a la muntanya.
Ja no n’agafo cap pom,
ja no tic a qui portar-li,
però visc del seu record.

M. N. Prats





1 comentario:

  1. Que tierno tu poema M.N.LA GINESTA, es una planta salvaje que a mi me encanta.
    Un besazo

    ResponderEliminar

Gràcies pel teu comentari, la teva opinió ens interessa
Gracias por tu comentario, tu opinión nos interesa

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...