Llibertat (Montserrat Nadal Prats)
La brisa gèlida que salsava a primera hora del matí d’aquell 4 de febrer se’m clavava a la cara com ganivets esmolats. El son encara es feia patent en el meu rostre, la nit havia estat llarga, molt llarga. Fugia d’aquell lloc entrebancant-me a cada pas per aquell estret camí, però no m’importava perquè havia pres una decisió. Em dirigia al lloc on havia algú que faria que la brisa fos més càlida, les meves nits més curtes, el meu camí més ample i no ensopegués a cada pas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Gràcies pel teu comentari, la teva opinió ens interessa
Gracias por tu comentario, tu opinión nos interesa