Mira la rosa al roser
i li diu trista i plorosa;
-Avui,m'aparten de tu
perque soc massa formosa.
Altres amor com tu
em volen tenir a la vora.
No saben que el meu amor
ets tu,roser i em fan fora.
Amb tu podia brostar
i tenir noves poncelles,
i morir molt dolçament
voltada de flors vermelles-.
"No pencis que és un final
t'esperaràn mil princeses
o aquella ma angelical,
que ben segur desconèixes.
O aquella mare amorosa
que et prendrà entre ses mans
i et veurà tan,tan formosa,
tal i com eres abans"
-Escolta,el vent s'ha aturat-
Diu la rosa tremolosa,
-se que s'acosta el moment-
De tot d'una bufa el vent
i el roser abraça la rosa,
culpit pel seu sentiment.
Alexandra
( 23 d'abril 2.011 )
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Gràcies pel teu comentari, la teva opinió ens interessa
Gracias por tu comentario, tu opinión nos interesa