Contemplem el seu entorn exterior, el seu parc amb gespa molt ben cultivada, uns bancs per descansar o per meditar i uns jardinets amb flors a l'entorn de la reixa d'entrada -enguany amb la reforma que si ha fet, la part interior ha millorat molt- Els xiprers semblen donar-nos la benvinguda, contemplem els dos panteons i diversos pisos de nínxols; alguns carregats de flors, també hi ha corones dipositades a honor dels difunts més recents. Les làpides porten el nom i cognom de les famílies respectives, algun que altre retrat seguit de creus, imatges i objectes que poden ser referents als difunts que hi descansen.
Jo anava pensant: els xiprers són signe d'acolliment, els rams de flors, en cert punt donen la impressió d'exposició- tot i que respecto el sentit i l'emoció amb que les dipositen familiars i amics- ben aviat es panseixen i s'assequen...
Us dic amb tota franquesa; el que m'ha captat més l'atenció, són els retrats amb els noms corresponents. A mi em queden molt gravades les fesomies de les persones que fan vida en el nostre poble i la bona relació que he tingut amb elles, fins i tot amb les salutacions pel carrer i m'agrada molt recordar els seus fets. També he descobert que hi ha difunts o difuntes, que han mort fa poc temps i no n'estava assabentada.
En asseurem en el banc del passeig, he començat a meditar que si tens fe, no pots quedar-te en la fredor de la caixa. Aquest és el motiu que em porta a recordar les persones en vida i amb els seus fets positius, tot esperant i desitjant que puguin gaudir d'una vida més feliç a l'infinit de Déu.
Rosa
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Gràcies pel teu comentari, la teva opinió ens interessa
Gracias por tu comentario, tu opinión nos interesa