A partir del temps (Eva Bonet)

miércoles, 16 de noviembre de 2011

 A partir del temps, deixo que flueixi dins meu tota la meva vida,
de forma relaxada, amb el caminar tranquil del qui a trepitjat ja alguns sots, 
ha ensopegat i ha caigut,

Amb alguns morats encara frescos i altres ja llunyans,
brandint les seves cicatrius com a escut, sentint-me més immune, però sense oblidar el principi, i amb l'esperança de no arribar massa aviat al final.

Buidant el sac de les fútils passions i alleugerint l'esquena de pesades rancúnies.

Aixecant un somriure discret, tímid i sincer, 
fresca tonalitat que cobreix els rostres dels quals ja dormen sense mal sons,
dels que van deixar de jutjar i donar consells,
de qui va guanyar rendint-se als seus desitjos.

I encarai així continua la meva convicció de seguir somiant en un món per a tots agradable, sent el cinisme sols una màscara a vegades usada per continuar vivint.

"Sóc un començament, sempre sóc un començament".

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Gràcies pel teu comentari, la teva opinió ens interessa
Gracias por tu comentario, tu opinión nos interesa

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...