Desdibuixada (Teresa Riera)

miércoles, 16 de noviembre de 2011

Desdibuixada d’un gèlid i dissortat  firmament,
una  magnànima estrella regala la seva llum a algú que m’estimo,
xiuxiuejant-li a cau d’orella: Abrigat!

I mentre  encara humejen els nostres cafès de sobretaula
i l’absència passatgera continua evocant-la
esperaré bressolant dolçement la seva ànima.

Teresa Riera

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Gràcies pel teu comentari, la teva opinió ens interessa
Gracias por tu comentario, tu opinión nos interesa

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...