SOMNI (Aurora Giménez)

L’aigua del torrent cantava alegre, les violetes s’obrien a l’obaga i jo m’enlairava muntanyes amunt fins traspassar els núvols de cotó. El sol m’acompanyava en les meves jornades per penya-segats i valls. Lleugera, travessava rocams granítics i espesses vegetacions; dansava per profundes aigües marines o damunt de l’escuma blanca. Tot era lleuger, sense resistència; només calia la voluntat per assolir fites, per fer realitat somnis eterns, vagar per l’espai sideral, conèixer planetes mai vistos, endinsar-se a les concavitats més pregones... Sense més, els dies succeïen a les nits. No necessitava res, res no em calia, només continuar el meu vol i gaudir de la meva llibertat.